DIARI DE COLÒNIES 30 DE JUNY

Be. Ara ens toca repassar el darrer dia i fer el primer comiat. Estem molt feliços. Molt. Ha estat una primera setmana rodona. Moltes cares noves. Ens han agradat tan com les que ja no ho son i ja formen part del nostre cor.
Aquest matí ens hem llevat entre flors i acabem el dia entre bengales i fonts de focs. Molta música i molt de ritme. Com ballen els vostres nanos !!!!
Pocs estan de retirada. No és massa tard però tenen un ritme que no hi ha qui els pari. Igual canten el txipiron, que la macarena, que qualsevol reggeaton…..
Al matí hem estat un parell d’horetes o més fent gimcana d’aigua i moooolta pintura. Hem acabat la gimcana amb una festa HOLI. Veureu quines imatges més boniques!!!! Un núvol de pols de colors ha cobert els nostre cap mentre tot saltàvem i cantàvem a ritme de bollywood.
Hem passat tots per la mànega o la dutxa de la piscina, i després es clar per la piscina. Així en un dia ens dutxem tant com per recuperar les dutxes perdudes de la resta dels dies.
Hem dinat moooolt. Pasta carbonara i calamars. I després d’una tarda molt fresqueta de racons hem iniciat la preparació del sopar de gal·la. Tallers de cuina de cireres amb xocolata, sushi i galetes amb nutella, frankfurts amb spaghettis, montaditos de formatge amb xerris, pinxos d’olives amb formatge i fuet, entrepans d’hamburguesa, bacó, formatge, enciam i tomàquet. També uns quants coctels que es deien: petit príncep, rosa, aviador, el rei i explorador. Tots fets amb sucs i alguna granadina de diferents colors
Encara ballen però al meu costat tinc la Mireia, en Lluc, el Pau i el Nil. Son uns tafaners…… ha ha ha!!! Ara els faig fora….. Ja estic sola.
Les Colònies per tots son uns moments especials. Per vosaltres perquè el que més estimeu al món marxa uns dies i per nosaltres perquè estem esperant aquest moment tot l’any per tornar-los a veure. Aquest any ho eren per mi de manera especial. Per moltes coses que passen al meu voltant, bones i no tan. Quan estàs lluny de la rutina, de les caravanes, dels metges, dels telenotícies, quan tot queda allà i tu ets aquí, compartint la VIDA amb ells, tot sembla possible. Res dolent pot passar.
Sembla possible un petit princep, semblen possibles els miracles, els aviadors, els xais, les roses, sembla possible lo impossible. Aquesta carregada de coses bones, boníssimes, dolces i netíssimes desitjo que us arribin a tots vosaltres dins la motxilla. Ens ho mereixem, us ho mereixeu.
Ens fan descobrir que lo important es invisible als ulls i que tots portem a dins un petit Princep que no vol créixer. No creixem, durant uns dies a l’any. Fem-nos aquest regal
Gràcies per fer-los tan i tan meravellosos. Un petó i fins molt aviat fills de l’estiu