Segon dia d’emocions i experiències de colònies! Ens trobem a una zona coneguda per el seu caràcter místic.. i sembla ser veritat. Els éssers màgics més trapelles ens apropen previsions de pluja per demà així que decidim que aprofitarem el dia per fer la sortida. Les ganes de compartir experiències ens fan llevar-nos ben d’hora i esmorzem amb moltes ganes. Carreguem les motxilles amb la tovallola, la crema solar i l’aigua: el gorg de Malatosca ens espera!
Pirites i Xil·lòpals es dirigeixen a la via verda que ens porta al Molí de Malatosca, situat sobre el gorg. Observem que la vegetació és diferent i amb l’ajuda d’alguns monitors/es i infants aprenem alguns noms nous!Ei espera… que ja hem arribat! En menys de una hora som allà! Arribem i quedem bocabadats/des, un salt d’aigua de prop de set metres ens desvetlla un gorg ample i profund on tothom troba el seu espai per experimentar. La calor de la caminada es difumina en el moment en que el primer dit toca l’aigua: el desglaç ha omplert d’aigua gelada els rius del Ripollès, però les nostres ganes de gaudir d’un bany segueixen intactes.
Lanmutxanguites i Topàzies encara no han arribat. Abans de gaudir del gorg fan descoberta del poble de Sant Joan de les Abadesses.
Dinem al gorg tots els grups plegats mentre els i les més grans ens expliquen el misteri del gorg que els hi han desvetllat els habitants del poble: és un espai embruixat. Tindrà això res a veure amb el Basajaun? Dinem, ens tornem a remullar i remuntem riera amunt per tornar cap a la casa: només arribar la piscina es converteix en el nostre refugi, ja no tornarem a suar! De camí a la casa el grup de grans troba un mapa amb rastres de pèl que sembla d’un ésser màgic…potser sí que hi havia algú que volia que avui anéssim cap al gorg!
Al vespre després de sopar ens tornem a reunir tots i totes al voltant de la Bustina, que avui va ben carregada! Balls, cançons, acudits i molts riures compartits amb ella.
Al acabar ens recordem del mapa.. I si en seguim les indicacions? Agafem lots, abric i ens endinsem al bosc. De sobte veiem quelcom brillant: les mirades d’incredulitat s’estenen entre els arbres buscant-ne el significat. Descobrim diverses pedres amb dibuixos i coordenades. Les petjades i els traços dels dibuixos ens recorden a l’essència del Basajaun..Sembla ser que hem trobat les pistes que buscàvem!
Els somriures es barallen amb els primers badalls: és el moment d’una curta cantada abans de tancar els ulls mentre pensem.. a on ens portaran les coordenades