Aquest trimestre, a la revista, trobareu aquesta entrevista a Alegrià Julià. Tal com es defineix ella mateixa: “una escriptora que ha estat mestra”
Com et defineixes?
Fa uns anys em definia com una mestra que escriu i publica, però últimament, després de la jubilació, em considero una escriptora que ha estat mestra.
Què fa una escriptora?
La tasca d’una escriptora és molt solitària. Només et tens a tu mateixa i les teves idees.
I l’ordinador, evidentment, una eina fantàstica a l’hora de revisar, puc modificar, retallar, enganxar, afegir… No és com quan vaig escriure el meu primer llibre, que ho vaig fer amb màquina d’escriure! Això de retallar, enganxar, modificar ho vaig haver de fer literalment amb tisores pega i típex.
Per a ser escriptora, has de publicar, per això la meva finalitat és produir un relat, un recull de contes, una novel·la que es pugui publicar a través d’una editorial per difondre-la.
Què es necessita per a ser una escriptora?
Primer de tot s’ha de ser una bona lectora. “D’allà on no n’hi ha no en pot rajar”, em deia la meva àvia. Si llegim molt, ens és més fàcil escriure.
En segon lloc has de tenir facilitat per explicar-te amb claredat amb riquesa de vocabulari, jo sempre tinc el diccionari de sinònims sobre la taula.
Finalment no has de tenir mandra de repassar els textos. És més, ho has de fer posant-hi distància, com si tu no l’haguessis escrit, aquell text. Així és com es veuen els errors.
Què et va dur a ser escriptora?
Quan penso el motiu pel qual sóc escriptora, en el meu cas ho tinc molt clar: Sóc escriptora perquè sóc mestra.
Vaig començar a escriure contes per als meus alumnes, els llegíem, els comentàvem, hi afegíem personatges, canviàvem el final… Ens ho passàvem molt bé tot treballant el text escrit. I vet aquí que un dia em van publicar un d’aquests contes a la revista Cavall Fort.
Això va ser com una injecció d’optimisme. Vaig publicar més conte i… de sobte vaig pensar: “Per què no t’atreveixes a escriure una novel·la?”.
I aquell estiu m’hi vaig posar amb molta il·lusió i energia. Però em va caldre un altre estiu per acabar-la. I l’octubre de 1991 va sortir publicat el meu primer llibre: “Un romà al segle XX”.
I sabeu què? Som al segle XXI i el romà encara corre, ja va per la 11a edició.
Quines activitats fas relacionades amb l’escriptura?
Llegeixo molta literatura infantil i juvenil, que és el que jo escric. Observo els meus alumnes, conec les seves inquietuds… Ara, tot i estar jubilada, vaig un dia a la setmana a l’escola per donar un cop de mà a la biblioteca: preparar activitats engrescadores, orientar els lectors, fer exposicions temàtiques…
A part d’això, sempre vaig pel món amb els ulls ben oberts, les orelles atentes, sempre passen coses interessants que es poden explicar.
Ah! I sempre porto a sobre una llibreta i un llapis per anotar les idees que em venen al cap. Així no se m’escapen.
Pel que fa al temps que dedico a l’escriptura, és molt variable, tant en hores com en dies. Quan tinc un relat entre mans m’hi poso intensament, matí, tarda i nit, m’oblido del rellotge.
Però quan ve el temps de fer xerrades a les escoles i presentacions a les llibreries o biblioteques, que sol ser al voltant de Sant Jordi i tot el tercer trimestre, aparco l’escriptura. No puc escriure una estoneta. Necessito tenir temps per endavant
Com ho viu el teu entorn?
Els de casa ja em coneixen i quan m’agafen els dies de reclusió al despatx, es carreguen de paciència i em deixen tranquil·la. I fins i tot quan obro la porta eufòrica tot dient: “Ja he acabat el conte, per fi! El voleu llegir?” Diuen que sí amb cara de resignació, però em demanen que els el llegeixi jo en veu alta.
I em va bé, perquè aleshores, segons la cara que fan, m’adono que hi ha alguna cosa que no entenen i faig una última correcció.
Què t’aporta personalment ser escriptora?
Quan surt publicat un llibre meu, sento una gran satisfacció perquè sóc conscient que els personatges que jo he creat i que estan tancats dins de les pàgines, cobraran vida cada vegada que una lectora, un lector, obri el llibre i es posi a llegir.
Per això m’agrada tant anar per les escoles a parlar amb els alumnes que s’han llegit el meu llibre. És tan gratificant. De vegades en fan reflexions que ni jo mateixa m’havia imaginat.
En una ocasió un nen em va preguntar si alguna vegada m’havia emocionat en aquest ofici. De moment em vaig quedar en blanc, cosa molt difícil en mi perquè sempre tinc una resposta a punt, però de seguida em va venir al cap el dia que vaig assistir a la representació teatral del meu llibre “Gent de mar” que havia fet la mestra de 6è.
En acabar l’obra em van fer pujar a l’escenari per donar-me un ram de flors. Estava tan emocionada que vaig ser incapaç d’acabar les paraules que m’havia preparat.
Què és per a tu l’ofici d’escriptor/a?
Tal com he dit abans, la feina de l’escriptora és molt solitària, però és tan gratificant quan veus aquells ulls il·luminats, quan palpes el retorn de les impressions que han causat les teves paraules en els lectors, penso que val molt la pena escriure literatura infantil i juvenil.
Que ningú em faci triar entre ser mestra i ser escriptora perquè en el meu cas els dos oficis s’han complementat que manera extraordinària.
Què diries a infants i joves, joves amb les teves mateixes inquietuds inicials?
Els donaria aquests quatre consells bàsics:
- Escriure és tenir les idees clares i saber-les ordenar.
- Escriure és molta concentració, no n’hi ha prou a dedicar-hi una estona.
- Escriure és inspiració, però sobretot revisió.
- Escriure és tenir present el possible lector. Escrivim perquè ens llegeixin.
- I per acabar el meu consell preferit: “No deixis d’escriure mai només perquè fas faltes d’ortografia. L’ortografia es pot corregir però les idees són teves, només teves (jo feia faltes d’ortografia, i vaig poder posar en pràctica aquest consell gràcies a una gran mestra que vaig tenir).
