Diari de colònies 12/7
Ahir nit ens posàvem a dormir pensant que l’endemà seria un dia plujós, de tempesta elèctrica, llamps i trons… Però res de tot això ha passat. Ens hem llevat amb una fresqueta matinal d’allò més agradable, i hem fet l’esmorzar amb pantalons curts i un jersei, quelcom que sempre ve de gust després de dies de calor.
Amb la panxa ben plena començàvem el matí amb un joc de rols que ens ha fet passar una llarga estona fent d’espies pel bosc. Amagant-nos rere les pedres i els arbres, atacant a l’equip contrari per sorpresa, fent tàctiques i plans…
Tot i que al migdia no feia massa sol, la piscina ens cridava, així que ens hi hem passat una llarga estoneta jugant al “sopapo”, fent lluites de xurros, o fent una competició de fer el pi.
Un cop dinades, l’estona de racons ha estat d’allò més relaxant, aprenent a fer braçalets, a pintar ungles, o simplement gronxant-se a l’hamaca. Quan berenàvem hi ha hagut una visita d’una altra trementinaire; La Cinta, la trementinaire experta en fabricar estris i eines de treball. És una senyora ben xerraire i una mica trapella, que ens ha portat tot de tints naturals, i un cistell ple de romaní i teles diverses, per a que la sorprenguéssim fent-ne quelcom. Així que ens hem posat mans a l’obra i durant la resta de tarda que ens quedava hem tenyit les nostres samarretes blanques de mil colors i formes. Amb la roba se’ns ha acudit fer-ne bossetes d’olor i ens han quedat maquíssimes. Som unes artistes!!
Després de sopar, mentre fèiem la bústia, la Cinta ha vingut altre cop a trobar-nos, per a comprovar què havíem fabricat. Ha quedat molt sorpresa!!!, i tot li ha agradat tant, que se’ns ha emportat alguna bossa d’olor i samarreta per a ella. Acabant la bústia, quin fart de riure entre unes que han fet la roda, d’altres fent sorolls d’extraterrestre, o algunes ballant la Macarena.
El que poc s’esperaven els infants és que de cop pengéssim una tela en mig del camp i preparéssim un projector, per a fer cinema a la fresca!!! Hem agafat les màrfegues i els sacs i els hem portat cap al camp, on s’ha anat creant a poc a poc tot una esplanada d’infants amb les boques plenes de crispetes. Les cròniques de Spiderwick ens ha fet passar un vespres magnífic; i es que veure una pel·lícula sobre els éssers màgics del bosc, estant en mig del bosc, és molt emocionant.
Hem passat un dia molt mogut, i poder acabar amb una estona de descans, ens ha anat de fàbula.
Bona nit famílies i trementinaires! Demà més, seguim!
