Diari de colònies 13/7
QUINA FELICITAT!
Quina felicitat! Quina il·lusió, quina alegria, quina bogeria. El dia d’avui ha estat una muntanya russa d’emocions i sentiments. Tant,que no sé ni per on començar a explicar-vos-ho tot.
El matí començava amb un cel ben ennuvolat. La pluja semblava que ens havia de caure a sobre només llevar-nos. Però un sol que tímidament anava apareixent, ens ha deixat fer una estoneta de piscina. Després d’una remullada a primera hora del matí, hem compartit una llarga hora de riures i reflexions, mentre jugàvem a un joc de rols. Hi havia infants per tot arreu fent “improshow”, robant sabates a les monitores o comptant arbres pel bosc de la casa. A la vegada el joc ens ha fet reflexionar i pensar en els privilegis i desavantatges amb els quals es pot trobar una persona segons la seva ètnia, orientació sexual, etc. I el final del joc ha estat d’allò més interessant, ja que ens hem donat una estona per a compartir opinions i pensaments sobre les reflexions que han sorgit durant la partida.
Un matí intens ha quedat en res després de la tarda que hem viscut!! Avui, per segona vegada, hem fet nit de misteri; i la meitat del grup que fa dues nits van muntar el túnel, avui han passat per dins, i a la inversa. La preparació del túnel ha estat plena de discussions, debats i desacords. Però tres hores donen per molt, i parlant han aconseguit entendre’s i prendre decisions conjuntes! Mentrestant l’altra part del grup ha estat fent unes dinàmiques que han acabat amb un moment molt especial. Amb els ulls tapats i sense parlar, per parelles han fet figures de plastilina sense saber amb qui les havíem aparellat. Així doncs, han compartit una estona única i exclusivament amb una companya “desconeguda” sense opció de fer prejudicis.
Un dia doncs intens que no podia acabar d’altra manera que amb el túnel… I quin túnel!! Ha sortit d’allò més tenebrós i aquelles que hi han passat, no se n’han pogut estar de felicitar a les que l’han muntat. Semblava que l’únic negatiu havia estat que certs grups s’havien burlat de les companyes. Però aquests infants no deixen de sorprendre’ns, i a la reflexió final del dia tot han estat disculpes i paraules d’empatia cap a aquelles que havien muntat el túnel i s’han sentit poc respectades.
Sembla doncs, que aquest grup que estem creant, cada vegada està més unit i es converteix cada dia més, en una petita família.
Les monitores marxem a dormir enamorades dels vostres infants. Quina felicitat poder ser aquí dia a dia totes juntes.
Bona nit i fins demà!
