Un dia de fades

Avui hem viscut un dia preciós. El sol ha il·luminat amb força, i els ocells estaven molt xerrameques. La gana ens cridava cap al menjador, i sabent que avui fèiem excursió, les torrades i l’embotit han volat. Estàvem més que preparades per marxar, quan ens hem trobat un mapa secret amb un símbol ben estrany. Què podia ser? Semblava ben be una onada…
Ens hem carregat la motxilla a l’esquena i hem començat a fer camí muntanya avall. Entre prats plens de vaques, boscos molt frondosos i trossets rocosos hem anat avançant. Les cançons han ajudat molt a distreure’ns i fer de l’excursió una estona divertida.
El riu que ens esperava al punt final era el premi que ens mereixíem. L’aigua congelada ens ha tret la calor que havíem anat acumulant pel camí; ha anat de meravella. Algunes ens hem quedat assegudes a les tovalloles, parlant, i jugant. D’altres han sigut unes super aventureres i s’han passat una hora recorrent el riu amunt i avall. Si us expliqués com de bonic és tota la part del riu que han vist, no us ho creuríeu. Petites cascades, diminutes gorgues prou profundes per submergir-se i petits canons entre roques.
Els entrepans de formatge que la cuinera ens havia preparat ens han anat genial per recuperar energia. Hem dinat assegudes en rotllana, compartint l’àpat. Gaudint del moment de tranquil·litat en mig del bosc, sota l’ombra dels immensos arbres.
A la tarda, gairebé tots els infants han volgut aventurar-se altre cop riu amunt. Les hauríeu d’haver vist, amb escarpins ben calçats, semblaven totes unes exploradores de veritat. Una hora més tard tornaven al prat on havíem dinat. Els somriures que portaven a la cara eren indescriptibles! Sembla que tindran anècdotes per molt de temps.
“Nooo, encara noo!”, deien quan hem començat a recollir per marxar. La pujada ha estat dura, i cansada, però ho hem aconseguit. En arribar a la casa, la piscina ja ens esperava per fer l’últim bany del dia abans de sopar.
La nit no ha estat menys especial. Després d’una bústia molt i molt divertida, ens esperava la nit de cinema a la fresca!!!
Les estrelles han començat a aparèixer, però la lluna, ha estat la reina de la nit. Amb una llum que arribava fins a les parets de les cingleres que ens envolten. L’olor de crispetes ens ha fet sentir que estàvem al millor cinema del món. Estirades a les màrfegues, amb crispetes calentones a la mà, i el sac per tapar-nos fins al coll.
La nit ha caigut sobre nosaltres sense adonar-nos-en, i la majoria, han volgut gaudir-la des del prat.
Avui, dormim a fora famílies. Fem bivac. Ja us explicarem com ha anat demà.