DIARI DEL XALIÓ 3 DE JUNY
Quina matinada!!!! No son encara les 8 i tots corren per la pista, per les habitacions…. no trobo el sac, no trobo el banyador, les gomes de les màrfegues, m’han trepitjat les ulleres!!… L’any que ve vull venir més dies….
El bivac ha estat un èxit, un èxit de convocatòria amb algunes baixes a mitja de la nit, i és que com la comoditat del llit no hi ha res!! Però en alguns casos, la majoria, han aguantat estoicament la humitat de la nit i la duresa de la pista per tal de dormir amb els amics a l’aire lliure.
Després d’un bon esmorzar preparem la motxilla, la crema solar, les xancletes de riu, el banyador i la tovallola cap al Torn. Tot i el ruixat matinar, els núvols escampen i ens respecten tot el dia.
Arribem tota la colla al poble del Torn ja a l’hora de dinar, i al costat del riu ens mengem el Picnic que ens ha preparat en Xevi, el cuiner de la casa. Fa calor i tots després de dinar fem una remulladeta de peus, de cintura i alguns de cap i tot.
Passem un migdia molt agradable entre xerrada i remullada. Quan ja comencem a recollir per canviar d’espai apareix el DRAC. Ja sabíem que li agradava l’aigua i sospitàvem que potser ens faria una visita, i així ha estat. Majestuós, ha vingut a veure’ns a peu del riu i ens ha retornat el collaret que ens havia robat. Potser no era tan bo com semblava aquest faraó…..
Tot ha rotllat molt i molt bé la resta del dia i xino-xano hem anat retornant a la casa de colònies rient, cantant i xerrant pels descosits. Que bé, ahir ja us ho deia. Caminar fa xerrar, i xerrar fa que ens apropem als altres.
Arribem tant eufòrics a la casa que capbussem a la piscina, com ja es tradició, vestits de cap a peus, ve, sense sabates, es clar.
Ara us explico el meu moment. En aquest estat d’alegria, una filla vostra se’m penja al coll i em diu Montse, com t’estimo!!!!!!! Jo crec que en aquell moment estava enamorada de la vida, de la frescor de l’aigua, dels amics, del mon. Però això, per mi, per tot l’equip és l’únic objectiu i quan ho sents en paraules, ens agafa una esgarrifança……
En pijama, relaxadissims i molt propers uns dels altres sopem i corrents agafem el sac i la màrfega i ens estirem a la pista preparats a viure per alguns, el seu primer bivac i per d’altres el bivac del Xalió.
El cinema a la fresca és a punt. Acció i esgotats, alguns més que d’altres es queden ben adormits.
Bona i quasi darrera nit pares. Ja sabeu que quants més dies passa més a prop son de vosaltres, però d’altra banda ens queda més poc per a perdre’ls……
