Bon dia!!!
Ara ja sí que sí, això ha començat de debò; i quina aventura se’ns presenta per
davant!
Quin dia el d’avui!!!!!!!!!!!!!!
Ahir la nit va començar amb una llarga estona de safareig per les habitacions i
corredisses pels passadissos. Però avui, no eren encara les vuit del matí que ja
sentiem xerrameques per les habitacions. Així que les monitores no ens n’hem
pogut estar i amb música ben alegre, hem anat a despertar als infants. Hi ha alguns
que ja coneixien els nostres despertars, però els que no, s’han quedat de pedra.
“Aquestes monitores estan ben boges”, deuen haver pensat. Un cop vestides i
preparades pel nou dia, hem anat al menjador a omplir-nos les panxes de llet amb
xocolata, galetes, pa amb pernil i formatge…
Durant el matí per poder conèixer bé tot aquest entorn on viurem uns dies, hem anat
a explorar la casa i els exteriors per grups. Ens ha fet caloreta, així que avui hem
estrenat la piscina per a refrescar-nos, i quina meravella!! Els spaghetti i pollastre
del dinar i l’estona de descans i diversió de racons, ens han fet passar un migdia de
luxe!
Però poc ens esperàvem la sorpresa que tindriem durant el berenar, quan ha
aparegut un altre trementinaire!! Sí sí, una altre remeiera, la Cinta, que ens ha fet
aprendre tot de símbols estranys. Ens ha dit que ella els utilitza per a construir les
eines de trementinaire, i ha sigut així que hem aconseguit el segon mocador!!!!
Nosaltres ja ens pensàvem que això era tot per avui, però quan els plats de bròquil i
patata del sopar ja estaven tots servits, hem conegut a la tercera trementinaire; la
Romanina. Aquesta ens ha dit que haviem d’aprendre a conèixer les plantes del
bosc. Així que després de sopar, amb els frontals i jaquetes, hem anat a recollir totde plantes que ella ens havia deixat pels voltants de la casa, i li hem entregat. Així li hem pogut demostrar a la Romanina que ens mereixiem el seu mocador.Ufff!!! Com ja veieu, no hem parat. Anem a dormir, que els ulls pesen i demà necessitem tenir molta energia. Després d’una estona d’ombres xineses amb les lots
i la companya de llitera, o de contes sobre follets trepelles, ja no queda cap ull obert.
