Aquesta setmana és la de la dansa i us portem una entrevista molt especial d’Albert Cursell, persona que s’ha dedicat anys professionalment a la dansa i al món escènic. Ha volgut aportar les seves experiències, coneixements i consells amb nosaltres. Esperem que us agradi:
Com et defineixes?
“Em defineixo com una persona sociable, creativa i molt treballadora. Amb sempre ganes d’aprendre coses noves.”
A què et dediques?
“Actualment, em dedico a la gestió cultural,però anteriorment em dedicava a la dansa. Havia ballat en diferents companyies de dansa prioritàriament a Anglaterra però en altrespaïsos com França, Escòcia o els Emirats Àrabs.”
Què creus que es necessita per dedicar-se professionalment a la dansa i al món escènic?
“Es necessita estar molt focalitzat i saber quines metes vols des de molt jove. Tenir molta disciplina i invertir molt de temps en la branca del món escènic a la qual et vulguis dedicar, però sense perdre mai el sentiment cap al món de l’art que et porta a ser un creatiu.”
Com vas descobrir que volies ser-ho?
“Per mi el teatre i la dansa sempre van ser quelcom innat en mi. Els meus pares sempre em portaven al teatre i a veure espectacles de tota mena quan era petit. I en una d’aquestes funcions vaig decidir que volia estar als escenaris.”
Què t’aporta personalment el coneixement de la intel·ligència corporal-cinestèsica?
“De petit em costava molt integrar-me en el sistema educatiu estàndard. No era mal alumne, però no tenia gaire interès en la majoria de les assignatures.
Això va canviar molt quan els meus pares em van apuntar a dansa. La intel·ligència corporal- cinestèsica és la capacitat d’unir el cos i la ment per aconseguir el perfeccionament de l’exercici físic, però el que a mi m’aportava fer extraescolars que exercitaven la cinestèsica, era aprendre a concentrar-me en altres facetes de la meva educació.
Avui en dia em segueix aportant aquest mateix equilibri, per mi utilitzar la intel·ligència corporal- cinestèsica m’ajuda en el meu dia
a dia.”
Quines altres activitats fas relacionades amb aquesta intel·ligència?
“Un altre exemple evident és fer tota mena d’esport o, fins i tot, meditació.”
Si no et dediquessis a la dansa què faries?
“Sempre una feina dins d’un ambient creatiu.”
Què diries a infants i joves amb les teves mateixes inquietuds inicials?
“Que agafin consciència que les vocacions creatives requereixen molt més treball i esforç del que sembla des de fora, però que són professions molt enriquidores. I que, com tot en aquesta vida, amb esforç i constància tot es pot aconseguir.”
