Dia 10
Són les 8:30 del matí i el silenci regna a la casa de colònies i al campament. Les energies, també les bones i que ens fan vibrar, ens han anat desgastant mica en mica. Un desgast sa que es veu compensat per una dinàmica de grup que allunya les ganes de marxar i tornar a prop dels nostres éssers estimats (els de sempre, que aquí en tenim i molts!). Parlem d’unes sensacions difícilment descriptibles però que fan que tinguem ben clar que l’any vinent volem tornar a compartir. S’hi ha d’estar per entendre-ho.
Quan ja hem agafat energies amb un bon esmorzar arrenca la gimcana d’aigua: globus d’aigua, xeringues, pilotes d’escuma ben mullades, colorant a tort i dret,.. tot allò que mai definiríem com un avorriment en ple mes de juliol. Arriba el migdia i ens veiem amb l’obligació de tancar la gimcana amb l’acte típic per al tancament i que serà la nostra darrera activitat com a tal: el Holly! L’Ogassa ens deixa les instruccions per trobar-ne el material amb l’objectiu d’invocar els éssers màgics que sempre l’havien acompanyat i que cuidaven de l’equilibri del bosc. Evidentment no sabem si ho hem aconseguit ja que aquests éssers no fan acte de presencia, però les nostres energies dipositades i les ganes de que així siguin no deixen espai per al dubte, segur que ho haurem aconseguit.
Després de tantes curses, riures i emocions aplegades en dues hores és el moment de la mànega que ens permet entrar al menjador i degustar un fabulós dinar. Quina gana que teníem!!
Amb les panxes plenes enfilem el tram més il·lusionant del dia: preparem el nostre sopar de gal·la! Per una banda ens trobem amb els aliments que transformarem en el nostre últim sopar; paninis, pops de frankfurt amb espagueti, canapès, cocktails de sucs.. i molt més!
D’altre banda ens trobem amb la decoració; centres de taula, tovallons, arcs de globus, escrits i dibuixos de celebració..! Un no parar que combinem amb una bona dutxa, que mai fa mal, moment en que aprofitem per a posar-nos les nostres millors gales!
Arriba doncs l’instant esperat en que els infants surten de la casa i busquen la seva parella per a la nit de gala, entren per la porta entre un passadís de monitors/es i es troben un menjador ple a vessar de totes aquelles coses que ells/elles mateixes han anat creant. Comencem l’àpat amb la primera cançó i podem dir que això ja ningú ho atura!
Quan ja hem acabat de sopar arriba el ball més esperat: el de la “pegadolça”!! Els ulls es comencen a tancar mentre les boques s’obren, sembla que ha arribat el moment d’anar a descansar, demà ens tocarà llevar-nos d’hora i recollir-ho tot abans de marxar però, i si ballem una última cançó?
