DIARI DE COLONIES 4 DE JUNY
Avui em porto bé i a quarts de 2 de la nit us escric el diari perquè estem rebent tantes abraçades i carinyos que no som capaços de fer-los anar a dormir. La nit és jove, és la seva darrera nit a les colònies i la música ressona pels boscos de la Garrotxa !!!
Aquest matí hem fet l’esperada gimcana de pílings corporals, altrament dita marrana. Fang, ous, pintura, gomina, ketchup, maionesa, iogurt, formatge i mel amb un únic propòsit, crear una mena de capa a la pell dels vostres fills protectora i molt enganxifosa i bàsicament una mica repugnant. Els ous esclafats al cap, la mascareta de mel, iogurt i gelatina de maduixa han tornat irreconeixibles als nens.
Més d’una hora ens ha costat fer-los nets per poder anar a gaudir de la piscina. Quina feinada, però s’ho han passat tant i tant bé!!!
Al migdia, l’arròs a la cassola insuperable del nostre cuiner ha estat un regal impagable.
Migdia molt calmat amb petits racons de tallers relaxats i moltes habitacions plenes. Molts massatges i confidències.
Tota la tarda l’hem dedicat a preparar el sopar de gal·la. Ambientació, petits tallers gastronòmics i finalment dutxes !!! Sabó, colònia, roba neta i perfumada. Semblen uns altres nens!!! Maquillatges i pentinats d’última hora i per parelles cap a la pista!
Sopar del Mac Xalió, sa no gaire, però boníssim: Frankfurt, hamburgueses i cansalada. Pa, ketchup i flam de postres. Ha volat tot en minuts!
A PISTA! Música fins tard i ara a les 2, el primer intent de silenci.
De part de tot l’equip,
ha estat un plaer compartir aquestes vacances amb els vostres fills i filles. Aquí quedem els monitors plens dels seus somriures i els seus crits. Tot un regal que ens omple d’emocions i alimenten l’any que ens espera, fins tornar-nos a trobar.
Fins llavors.
Un record molt especial i emocionat per tu, Nina. L’any que ve també amb nosaltres. T’ estem enyorant!
Demà és dia de comiats i els monitors voldrien explicar-vos els seus moments…….
Petits moments…. en companyia dels vostres fills.
Ingrid, l’any que ve vindré les dues setmanes !!!!
La Roser remunta el riu amb els nanos i estan tan emocionats descobrint el nou camí que sembla no tenir final, quan de cop i volta apareix un petit pont i esverats per l’emoció comencen a llançar-se aigua i a esquitxar-se com uns bojos!!!!
Els nanos ens disparen bombes d’alegria i felicitat que et trastoquen l’ànima.
La Sònia viu els grans moments amb gran abraçades que ens fem a tot hora i a tot moment.
Un dels vostres fills demana a l’Aina mentre caminen plegat,Aina, quin és el teu somni?
Una Tauareta demana per desig que un arbre parli!!!
En Roger sent aquests dies que de tant intens i tant màgic s’ha fet com sempre, tant ràpid, tant curt.