Bon i fresquet dia. Per aquí han baixat força les temperatures i al vespre s’està de fàbula.
Com es lleva la colònia? En silenci…. ahir van acabar cansats i avui trigaran a obrir els ulls.
El matí el vam dedicar a remuntar un petit riu que tenim a tocar de la casa. Volíem arribar a Gàrzola d’aquesta manera i valent i valentes aventureres van remuntar el riu. Perquè els deu agradar tant? Saltant pedres o travessant tolls d’aigua. Els més grans ajudant els més petits i gaudint d’aquest espai tan únic.
Però…. sorpresa. A poc d’arribar a Gàrzola trobem un eixam d’abelles i girem cua abans no ens vegin. És una decisió que tot i que els costa prendre, és necessària i cap a la casa a banyar-se a la piscina. Haurem de deixar la descoberta del poble per un altre dia….
Abans de dinar tenim una visita…. un cavaller amic del nostre personatge i amiga Mariona Rondalles, apareix i ens explica el conte de La Sopa de Pedres.
Corrents a dinar que hi ha MOLTA GANA i llarga estona de racons de migdia. Noves cabanes, nous collarets, noves mandres i molta calor!
Després d’una nova refrescant banyada a la piscina i un bon berenar acabem la tarda amb jocs a la gespa dels BUFAMANDES i Stratego pels GAMUSINS I PURA VIDA.
Però a l’arribar de la piscina trobem un pergamí de l’home sense cap que ens demana que li trobem el seu cap per una festa d’espectres d’avui al vespre. No patiu que …. és un home sense cap MOLT I MOLT divertit.
El vespre es prepara molt animat. Els nois i noies que estan fent el curs de pre-monitors n’estan organitzant una de bona pel grup de Pura Vida. Sense que ells ho sabessin els hi munten un passatge de la por a la vora del riu.
La resta anem a fer una excursió NOCTURNA. Carregats amb màrfegues i lots marxem a buscar un camp que ens permeti estirar-nos i escoltar el NO SOROLL o silenci del camp. Es meravellós. Fa un airet deliciós i el quart creixent de la lluna ens deixa entreveure les nostres ombres i el nostre e que ens envolta sense necessitat d’utilitzar les llanternes. Coneixem la història de l’home sense cap i ens deixem portar per altres històries o anècdotes estel·lars. Fins i tot anem abraçar un arbre IMMENS que tenim a prop de la casa. Un vespre molt bonic i que no oblidarem fàcilment….
