Ja tornem a tenir aquí l’inici de curs i amb ell, un bon grup de monitors i monitores preparats per educar els nostres infants durant el temps de migdia.
Tot poder comporta una gran responsabilitat.
Quin és aquest poder? Quina és la responsabilitat?
Agafant les paraules del gran Stan Lee, creador d’Spiderman, i traslladant-les a l’entorn educatiu, el poder és la capacitat humana de fer-se persones, millors persones, la responsabilitat, créixer amb aquesta capacitat i saber utilitzar-la per a madurar i esdevenir un adult ple de vida.
El camí de l’aprenentatge comença per un mateix, però no pot ser mai un camí solitari. És un camí obert, sense final, un camí acompanyat.
Però, què és acompanyar?
Acompanyar, en paraules del psicòleg Jaume Funes és, fonamentalment, l’acció de caminar al costat d’una persona, o segons el seu origen llatí, ad cuna panis, compartir el pa del camí.
Acompanyar, doncs, és compartir una estona, una etapa, un moment, és anar al costat d’algú facilitant seguretat i benestar per afavorir els processos d’aprenentatge i creixement
personal. Acompanyar és fer costat, creure, delegar, confiar, corregir i motivar alhora.
A 7 i TRIA entenem l’educació com un conjunt de processos d’aprenentatge oberts, sense final, que ens ajuden a formar-nos com a persones i ciutadans, lliures i amb capacitat crítica per fer del món un lloc més just.
Sota aquesta mirada educativa, el nostre ideari pedagògic i els projectes que duem a terme a les diferents escoles, tenen com a objecte l’infant i el seu benestar i desenvolupament en totes les seves vessants.
L’esser humà, i els infants com a mostra, necessiten sentir-se estimats i tinguts en compte, explorar les seves emocions, entendre els canvis físics, i al mateix temps, necessiten d’un entorn preparat, segur i adequat a tots aquests processos.
La figura de l’educador, esdevé clau, en aquest camí. I el seu acompanyament és bàsic per assolir un grau de benestar positiu i adequat al seu creixement.
Com acompanyem?
Si la figura de la monitora és cabdal en aquest concepte, és justament, perquè és un referent i un exemple, un model a seguir. I per arribar a ser-ho cal:
- Una actitud proactiva, una disponibilitat física i emocional per atendre les necessitats dels infants.
- Imaginació per tal de crear espais de participació reals dels infants (assemblees, bústies de suggeriment, enquestes, desitjos…) i generar vincles.
- Capacitat d’observació i anàlisi per entendre la potencialitat, el moment present, la intenció darrere l’acció i l’estat emocional de l’infant.
- Confiança en les seves capacitats, acceptar la manera de ser de tothom. L’errada com una oportunitat de millora.
- Respectant el ritme de creixement, generar espais de confiança i diàleg, que mitjançant, l’empatia i l’assertivitat, proporcionin límits i capacitat de reflexió per esdevenir persona.
Estem orgullosos de tenir aquesta feina.
José Catalán Arnau
Cap del Departament de coordinació pedagògica
