Tot allò relacionat amb l'empresa 7 i TRIA

La pastanaga no m’agrada, però potser a partir d’ara me la menjaré

Cada curs escolar, el Departament de Projectes Pedagògics de l’empresa 7itria lliura als  coordinadors i a les coordinadores de menjador un document (Projecte Pedagògic de Migdia) perquè cada centre pugui escollir i decidir quines activitats durà a terme – segons la seva singularitat- durant el seu recorregut trimestral.

A continuació volem compartir amb tots vosaltres l’experiència que l’escola Cau de la Guineu del municipi de  Corbera de Llobregat va materialitzar  el  passat mes de desembre, quan va treballar amb els seus alumnes una d’aquestes activitats proposades.

El punt d’inici va ser  la proposta d’organitzar una campanya  de recollida d’aliments per part de la coordinadora de menjador a la direcció del centre.

Un cop acceptada la proposta per l’equip docent  i  l’equip de monitoratge  es va establir una programació conjunta i un calendari d’actuacions:

 

Recollida d’aliments.

  • L’entitat beneficiaria de la recollida d’aliments fou l’assossiació corberenca Corbera Voluntària, la qual ens va proposar que demanéssim a les families aliments relacionats amb els àpats de l’esmorzar i el berenar (xocolata en pols, llet, sucre, cereals, galetes, melmelada, xocolata en preses…).
  • Els mateixos alumnes s’encarregaven de dipositar  en el punt de confinament (la planta baixa de l’edifici) els productes que portaven.
  • Es va establir un calendari de recollida: del 30 de novembre fins a l’11 de desembre.

Treball de  sensibilització per part de l’equip de Mestres.

  • Converses a l’aula per reflexionar sobre el valor dels aliments i el seu malbaratament, les necessitats socials que se’n deriven i les actuacions solidàries.
  • Xerrada a càrrec d’un membre de l’associació Corbera Voluntària per donar a conèixer la seva tasca, en el nivells de 3r a 6è de Primària,.

Treball de sensibilització per part de l’equip de Menjador.

  • Durants tres dies cada nen/a dipositava la part de l’aliment que no havia consumit en un recipient. Cada nivell tenia el seu propi contenidor de plàctic transparent, per comprovar i fer la medició de la quantitat de menjar que  llençaven.

Amb el recull de les dades de cada nivell es va confegir una gràfica del seguiment.

L`últim dia, coincidint amb la finalització de la campanya, tots els alumnes es van trobar a taula un plat amb un grapat d’arròs i una llesca de pa. Després de fer la reflexió  sobre el que pot suposar a molts infants viure diariament aquesta realitat, es van  menjar el se contingut, i  seguidament se’ls va servir el menú que pertocava.

  • El factor sorpresa i les reaccions que se’n van derivar ens va sorpendre a uns i a altres. Als nens i a les nenes d’Educació Infantil se’ls va     preguntar  per què creien que hi havia aquell menjar  i després d’obtenir algunes respostes se’ls va donar una explicació.

Els alumnes  de Cicle Inicial  i Mitjà acceptaven de bon grat el contingut del plat i preguntaven el per què de la situació.

Una part de l’alumnat  de Cicle Superior, davant la sorpresa d’un menú diferent, sense qüestionar-se  els motius del canvi del dinar, van passar directament al pla exigent i reivindicatiu  dels seus drets com a usuaris de menjador, deixant al descobert actituds de fustració i de manca d’adaptació als canvis. Després de dinar es va fer una reflexió conjunta entre els alumnes, les monitores de cadascun dels  nivells, la coordinadora i la directora  del centre.

 

-Què ens ha aportat la realització d’aquesta activitat?.

Aquesta experiencia  ha deixat al descobert que ser conscients del valor  de l’aliment de cada àpat no s’assoleix  amb una activitat puntual. Es tracta d’una fita a llarg termini que cal anar integrant  de forma latent i constant  en els àmbits  familiar i  escolar.

S’ha valorat que per mantenir un  nivell de conscienciació alt, un cop per trimestre es realitzarà l’activitat de recollida, d’observació i medició del menjar que no s’acaben,.

Les monitores d’Educació Infantil han observat que l’experiència ha arrelat entre els alumnes d’Educació Infantil. Ara deixen molt menys menjar que abans d’efectuar aquesta activitat.

El títol d’aquest article “La pastanaga no m’agrada, però  potser a partir d’ara me la menjaré!” la va verbalitzar una nena de segon de cicle inicial. El seu contingut és obert i sincer. El seu “potser” la predisposa a una  actitud de canvi. Ella és conscient del poc lligam que té amb aquesta hortalissa però tot i així encara que li costa menjar-se-la, s’adona que modificar el seu hàbit, la farà més solidària i l’aproparà més als altres.

Aquesta vivència ens ha  reafirmat   el color taronja del seu  “a partir d’ara”. Ens constata i reforça el treball en posició horitzontal que duem a terme.

Defensem el tàndem menjador i escola. Cooperar ens enriqueix i ens fa créixer mútuament, les relacions professionals es  cohesionen i  l’alumnat rep els beneficis d’una mirada integral.

-Qui s’apunta ?

 

Maria Antúnez Barba (Coordinadora de Menjador)

Maria Llop Julià (Directora )

Escola Cau de la Guineu de Corbera de Llobregat

 

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *