A la revista d’aquest trimestre, la Maria Manera Bassols i la Gemma Salvador Castell, Dietistes-Nutricionistes del Programa de revisió de menús escolars han publicat un article sobre l’alimentació saludable i els menjadors escolars.
Els àpats són espais de contacte, de relació i d’afecte. Amb una actitud receptiva i tolerant, d’acompanyament respectuós sense confrontació, l’estona de menjar es converteix en un moment relaxat i agradable on estrènyer els nostres vincles, a la vegada que facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments.
Una alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, i sensorialment satisfactòria. L’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants – satisfacció i plaer, relacions afectives i espai de comunicació familiar, identificació social, cultural i religiosa, etc. – que, a la llarga, configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut.
Sense oblidar que el primer aprenentatge alimentari i el més important es produeix en el nucli familiar, el temps de migdia del menjador escolar és un moment privilegiat per desenvolupar-hi tasques d’educació alimentària, fomentant hàbits saludables i sostenibles, en coordinació amb la família, l’escola i la comunitat. El moment de l’àpat és, sens dubte, una bona oportunitat per a la transmissió de valors i hàbits.
També és un espai idoni per, valorant l’edat i capacitat dels infants, donar-los petites responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats. També els infants més petits van adquirint capacitats i destreses manuals que els permeten experimentar amb el menjar i començar a alimentar-se sols. Cal acompanyar-los amb confiança i encoratjar-los, i incorporar preparacions diferents dels triturats. Així, es contribueix a que mengin de manera autònoma i que gaudeixin dels gustos, les textures, les olors i els colors dels diferents aliments.
El menjador és també una gran oportunitat per conèixer, respectar i estimar la diversitat de costums i creences que es manifesten en l’àpat. La programació de menús del centre pot incorporar propostes gastronòmiques lligades a les tradicions culturals de la zona, així com també algunes receptes típiques d’altres contextos culturals i religiosos. Sempre cal donar prioritat a la producció estacional i de proximitat.
Una de les problemàtiques més habituals de l’estona de l’àpat és la que fa referència a les quantitats que menja o ha de menjar l’infant.
Partint de la base que els menús que s’ofereixen a l’escola són saludables, proposem escoltar l’infant sobre la quantitat de menjar que demana que es serveixi. Així doncs, recomanem respectar la sensació de gana dels infants, sense exercir pressió ni forçar-los a acabar-se els plats si no tenen gana. Per tant, és preferible servir poca quantitat de menjar i donar l’opció de repetir (pot ser una bona estratègia permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques, i limitar a una determinada quantitat el segon plat, especialment en el cas de les carns). Aquesta és també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari. En definitiva, els adults tenim la responsabilitat sobre el què, l’on i el quan, i els infants són els que decidiran sobre la quantitat. No oblidem que la influència més important sobre els hàbits alimentaris és l’exemple que els adults els donen.
Maria Manera Bassols. Gemma Salvador Castell Dietistes-Nutricionistes. PReME (Programa de revisió de menús escolars)
Canal salut. Vida Saludable. Alimentació
