El mes de febrer passat, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, va donar a conèixer el document “Acompanyar els àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les famílies” on es recullen una sèrie de pautes i suggeriments amb l’objectiu d’aportar consells respecte l’acte de menjar dels infants.
Quin és el paper del menjador escolar en l’alimentació dels més petits? En què consisteix una alimentació saludable? Quina actitud hem de tenir envers l’infant? També es facilitaven orientacions sobre les quantitats de les racions al menjador escolar, de forma que és una gran eina per a aquells que hi treballem dia a dia.
Però la qüestió que més ressò va tenir a les xarxes i als mitjans de comunicació va ser si el nen ho ha de tastar tot, si els adults els hem o no d’obligar a menjar. Creiem que aquest debat és complex. Als nens, quan són petits, cal donar-los pautes i posar-los límits, i aquestes sovint s’interpreten com a imposicions i/o obligacions.
De la mateixa manera que el nen/a ha d’aprendre que no pot creuar pel mig del carrer perquè hi passen cotxes i això podria ser perillós, ha d’aprendre que tot el que li serveixen al plat, és el que necessita per poder créixer, tant a nivell físic com psicològic. Tot i així, les opinions són ben variades: des d’aquells que pensen que no s’ha d’obligar ningú i que el nen és lliure de menjar el que vulgui, fins als que creuen que el nen ha d’acabar-se tot el que hi ha al plat.
Després d’anys d’experiència en menjadors escolars, tenim clar que per poder donar resposta a aquesta pregunta cal conèixer el nen individualment i tenir en compte l’actitud que té envers el plat. Quina sensació de gana té? Li és agradable o no? … És clar que hi ha àpats que agraden més i d’altres que menys. I és aquí, quan ens trobem davant d’un infant que rebutja l’àpat, on el monitor té la tasca de generar processos que facilitin i promoguin actituds positives davant el menjar: seure amb ell, acompanyar-lo en l’àpat, arribar a pactes i motivar-lo amb dinàmiques són algunes eines que faciliten l’adquisició de l’hàbit de tastar-ho tot.
El document també recull les recomanacions dels aliments més saludables i les quantitats adequades per a cada grup d’edat. De fet, aquesta informació ja quedava recollida en “L’alimentació saludable en l’etapa escolar” que l’Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar l’any 2012, i que, com a empresa especialitzada en la gestió d’alimentació de menjadors escolars, tenim en compte a l’hora d’elaborar els nostres menús. A més, des de 7 i TRIA, treballem amb l’objectiu d’ensenyar al nen què menja i per què, a reconèixer els aliments i aprendre d’on venen, oferint-los un ventall de jocs, tallers i activitats relacionats amb els aliments i la piràmide alimentària perquè prenguin consciència de què és allò que els afavoreix en un desenvolupament saludable.
Si durant el curs ens visiteu al nostre web del projecte de menjador escolar EMOVERE en podreu fer un tast. Són força interrogants els que queden per debatre, però el que sí que tenim clar és que el menjador escolar, més enllà d’alimentar, té una intencionalitat pedagògica i que el monitor té la funció d’acompanyar l’infant en aquest procés educatiu.
I vosaltres, què n’opineu?
7 i TRIA
