M’acosto a l’escola i ja puc veure els infants jugant al pati, gaudint del seu moment d’esbarjo. De seguida que entro per la porta, un grup ve corrent a saludar-me tot dient-me pel meu nom. Dóna gust la proximitat que es respira a cada centre.
Al entrar al menjador, la flaire del menjar m’envaeix i observo com els infants, tot fent passar la gana, treballen hàbits i forgen vincles amb els companys. Passant entre les taules sento diferents converses entre ells i, a vegades, se m’escapa un somriure.
L’educadora ja em crida, jo m’hi acosto i comentem com va el servei. M’exposa les seves inquietuds i realitats del dia a dia. D’aquesta conversa intentem extreure totes les solucions possibles, sempre des d’una visió positiva i constructiva.
Els infants ja s’aixequen. Un cop recollits els plats, gots i coberts, és hora de jugar. Les educadores ja tenen preparades algunes propostes que de ben segur els motivaran. Aquest any el projecte “COM A CASA” està triomfant ja que els dóna molta llibertat per escollir. De fet, aquesta és la finalitat; que els infants puguin decidir com fer el seu menjador i, així, tornar a l’aula amb un somriure.
Però com sempre, no tot és fàcil. Avui marxo inquieta. Tot i el treball previ amb l’equip de educadores observo que manquen algunes coses. Els canvis no són fàcil i no tothom ho ha encarat amb iniciativa i ganes. De ben segur que em passaré la tarda pensant com millorar aquesta situació.
Arribo al despatx i comparteixo amb els meus companys aquest neguit. Ells m’ajuden amb altres punts de vista i a poder-ho encarar amb forces i amb més eines que abans.
El dia d’avui ha acabat i demà comença tot de nou. De ben segur em posarà a prova el nou dia.
Quiràlia (coordinadors/es de zona pedagògics)
