Diari colònies 11/7

Surt el sol de darrere les muntanyes i des del primer raig els ocells ja comencen a cantar. Cada matí ens dediquen un concert i ens despertem sentint com piulen. Avui, però, entre els ocellets i la cançó de Highway to hell que han posat les monitores, el despertar ha sigut d’allò més curiós. Es nota ja que estem al tercer dia, els llençols se’ns enganxen, i els ulls costen d’obrir.

Però avui, per a celebrar l’aniversari d’un infant, hem esmorzat magdalenes amb xocolata que ens han fet activar-nos de cop. I és que aquest matí necessitàvem molta energia, perquè en diferents punts de la casa les monitores han posat a prova els infants amb reptes i desafiaments d’allò més divertits. Perquè us en feu una idea; hi ha un infant que ha aconseguit fer 30 metres corrent mentre cridava “aaaaaaaah!”.

Hem dedicat tot el matí a les proves, amb alguna remullada a la piscina. En acabar ha aparegut una noia que es feia dir Gina, i ens ha explicat que ella és l’aprenent de trementinaire de la Ginesta. Que aquests dies ens ha vist poc actives i volia que féssim totes aquestes proves per donar-li energia al nostre cos i posar-lo en marxa per tot el que pogués venir.

Quan hem acabat de dinar, una mica més descansades de tot el moviment matinal, ens hem reunit totes sota el porxo. Les monitores hem proposat una nova forma de fer la nit de misteri, i han sigut elles i ells mateixos que parlant i discutint, han decidit tirar endavant amb la proposta de dues nits de misteri, cada una organitzada per una part del grup. D’aquesta manera a la vegada que ens atrevim a viure una nit de misteri, també ens atrevim a muntar-ne una per la resta de companyes.

Així que la meitat del grup s’ha passat la tarda organitzant la nit de misteri tot treballant en equip, parlant les coses i decidint conjuntament, Mentre que per altra banda l’altra meitat del grup ha gaudit d’una tarda de reflexions, compartir opinions i creences, i conèixer-nos una mica més.

Quan ja era fosc, ha arribat el moment tan esperat per unes i altres. Una part del grup havia muntat un petit túnel del misteri, molt ben preparat i organitzat. Quan la resta del grup ha començat a passar pel túnel, tot i tenir algun espant, s’han quedat meravellades pel que les companyes els hi havien preparat. Han gaudit moltíssim veient com els seus amics i amigues estaven entre els arbres disfressats o quan menys s’ho esperaven, apareixien en mig del camí explicant una historieta de misteri.

Un cop acabat el túnel, per a fer el bona nit, hem compartit emocions i sensacions sobre com havia anat el dia, sobretot la nit, i escoltant-nos les unes a les altres hem tingut la sensació que cada vegada som més un grup unit, una petita família.