Diari de colònies 10/7.
JA SOM AQUÍ!!!
Ja som de colònies!!! Sembla impossible que després d’un any tan incert finalment hem pogut marxar per endinsar-nos al mig de la natura i crear una “bombolleta” durant deu dies.
En mig de la tarda calorosa de Barcelona, vam tenir una sortida de nervis i expectacions… Només pujar a l’autocar, els infants més veterans ja explicaven als nous tots aquells secrets que passen a les colònies. Les monitores vam ser bombardejades a preguntes com: Farem bivac? Hi haurà sopar de gala? Quin dia farem la gimcanaon ens embrutem? I es que clar, hi ha moments que es repeteixen any rere any, i que si fos pels infants, ho faríem tot el primer dia.
Només arribar a la Rectoria de la Selva ens vam instal·lar, i us hem de confessar que, som efectivament els reis de la casa. Tenim l’edifici gran per nosaltres i correm amunt i avall pels passadissos i les escales, saludant a un i altre.
Mentre posàvem coixineres, obríem el sac i omplíem l’armariet de roba, a poc a poc vam anar fent més nostres les habitacions.
I quan us dic que som les reines de la casa, és ben cert perquè… Quin sopar que vam tenir!!! Tranquil·lament ens vam omplir les panxes, mentre fèiem un sobretaula que hauria pogut durar hores i hores. Semblava allò, el sopar de Nadal de tanta xarrameca, menjar bo i riures.
En sortir del menjador, mentre ens distrèiem veient com creixien unes nuvolades gegants sobre els cingleres, de cop ens vam trobar un company de casa que no coneixíem. Un gripau tan gran i bonic que va aconseguir tenir els infants una bona estona entretingudes. Potser algú d’amagat li va fer un petó…..
La nit va caure mentre compartíem primeres sensacions sobre la casa, fins que vam ser sorpreses per una trementinaire!!!! Què? Qui dius que ets? I què vols? No enteníem res!! Resulta que qui teníem davant era la trementinaire més important, la Romanina! Una dona ben curiosa que ens va ensenyar una cançó, i mentre corríem pel prat fent el joc de nit no podíem parar de taral·leja la seva melodia.
I com és ben sabut, la primera nit, poca son tenim! Hi havia tantes ganes de compartir secrets, i historietes, que si haguessin pogut s’haurien posat totes ben encabides en una habitació, per parlar tota la nit. Començava la primera de moltes nits bressolats per la fresqueta de les deesses de la Rectoria. Bona nit estimades famílies. El nostre somni està ben vigilat.
Fins demà!
