Els conflictes al menjador escolar

Els equips de monitors i monitores de 7iTria sentim com un autèntic repte l’educació dels infants amb els quals estem cada dia. L’estona de dinar i l’estona de pati són excel·lents moments per ajudar-los, no només a menjar i a jugar, sinó a créixer en el sentit més complet de la paraula. Amb aquest objectiu treballem cada dia.

I en aquest fascinant repte educatiu que tenim, els conflictes entre infants ens ofereixen una gran oportunitat. El món del infants no és, en això, gaire diferent del món adult: hi ha conflictes. Sabem que n’hi haurà sempre perquè en tota societat, gran o petita, n’hi ha. Per tant, cal treballar perquè n’hi hagi pocs, poc importants i ben resolts. Hem decidit, doncs incorporar eines pedagògiques per convertir els conflictes en autèntiques oportunitats educatives.

 

Som-hi! En l’estona diària que compartim amb ells, fem moltes coses en relació als conflictes:

 

  • playmobil-451203_960_720Primer de tot, establim acords de funcionament al menjador. Acords senzills però clars, expressats en llenguatge que ells puguin entendre. Els límits són per un infant com les canyes per una mongetera: els necessiten per créixer.
  • Si en l‘establiment d’acords hi participen els infants, millor que millor, pensem. Primer de tot, perquè els infants (els adults també!) es comprometen més en allò en el qual han participat. I en segon lloc perquè, participant, posen en marxa competències que necessitaran de més grans (consciència, empatia, presa de decisió…). “Només aprenem – pensen els infants – quan ens donen la possibilitat de fer-ho”.
  • Generem sempre un clima de calma. Estem convençuts, els equips de monitors, que la nostra tranquil·litat serà, també, la seva. Els infants busquen referents adults tranquils. El nostre to, les nostres paraules, els nostres gestos… són tranquils.

 

  • A més, transmetem afecte. Sabem que l’infant el necessita, per avançar. Sentir-se acceptat, estimat (encara que no es porti bé!) li permet sentir-se segur… i millorar. Hem après que el cervell necessita sentir afecte per estar obert al canvi, a pensar diferent i a fer les coses d’una altra manera. I nosaltres en podem donar molt.

 

  • confusion-311388_960_720Sabem que els canvis, en educació, de vegades són lents. I que la paciència ha de ser la mateixa que cal tenir per veure créixer una planta de bambú japonès. Pot semblar que no aconseguim res… però un dia veiem els resultats de la feina ben feta.

 

  • Hem après, també, com funciona el cervell dels petits. Que cal crear “autopistes” noves (“acudir al monitor, si em prenen la pilota”), perquè deixin de fer servir autopistes velles (“si em prenen la pilota, pego”) que no ens porten enlloc.

 

  • I sabem, també, que molts infants milloren si els posem reptes i il·lusions a curt termini. No cal demanar que es portin bé sempre, sinó només el dia següent. I després, reforçar la bona conducta aconseguida, fins convertir-la en un hàbit.

 

  • emocionsI els ajudem de moltes més maneres. Per exemple, els ensenyem a parlar d’emocions. De com se senten, de quina emoció els ha fet actuar d’aquesta o d’aquella manera. I també de les emocions dels altres, de què creuen que deuen sentir. Els donem una vareta màgica, quan ho fem, perquè aprendran a fer-ho per la resta de la seva vida. I els anirà molt bé.

 

  • Els oferim conductes alternatives a aquelles que habitualment tenen. Un infant, sabem, actua diferent si veu com fer-ho. Aprendre a resoldre un conflicte ha de passar necessàriament per veure altres maneres de fer les coses. I els educadors hi som per això.

 

  • De vegades, introduïm l’humor, perquè és una eina de molt i molt valor. Treu tensió, ajuda a fer baixar el suflé, com diem nosaltres. Sovint, unes gotes d’humor permeten resoldre una situació conflictiva. Només necessitem “mesurar” bé el conflicte i decidir si fer-lo servir és una bona idea.
  • Hem après, també, a no prendre partit per ningú, en un conflicte. Ens podem equivocar, si ho fem, i a més no ajuda els infants a gestionar la situació per si sols. Aturem la baralla, però després els donem l’oportunitat que posin en marxa la conversa, el raonament, l’escolta, l’empatia, l’acord i el penediment. Si detectem que algun infant se sent injustament tractat, en parlem amb ell individualment.

sonrisa

Per fer-ho, per convertir els conflictes en oportunitats educatives, els equips de monitors i monitores de 7iTria entenem que ens hem de cuidar a nosaltres mateixos. Aprendre a gestionar les nostres emocions ens ajudarà a fer millor aquesta tasca tant fascinant. Per això aprenem a somriure (internament) davant la situació d’estrès (d’aquesta manera no agreugem el problema). Aprenem a respirar i a tenir la ment calmada (ens permet actuar molt millor). Aprenem què li passa, per dins, a un infant que no es porta bé (ens ajuda a entendre’l i no a culpabilitzar-lo).

I aprenem a valorar enormement la nostra feina que, com ens agrada dir de tant en tant, és la millor feina del món…

 

 

L’article ha estat escrit per Albert Lacruz Bassols (utilapd.com).

útil col·labora en la formació dels equips de monitors i monitores de menjador de 7iTria.

Similar posts

No s'han trobat comentaris

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Arxiu mensual