No m’agrada dinar al menjador

No em vull quedar a dinar al menjador de l’escola

No en teniu un/a de cada? (això pels que teniu dos fills o filles). De quin tipus és el vostre? A casa n’hi ha una que voldria quedar-se a dinar al menjador cada dia i una altra que dos dies abans, ja plora. I és que, mares i pares patidors, hi ha nens/es que ho gaudeixen i d’altres que ho pateixen. N’hi ha que ho suporten estoicament perquè ja saben el que hi ha i n’hi ha que patiran al llarg de tota la seva escolarització.

 

I és que el moment del menjar, és tan íntim… Sabeu quan els agafa enyorança als nens que estan de colònies? Doncs evidentment, també al moment del menjar. I és que de vegades sembla que el cor el tinguem a l’estómac. Quants mals de panxa inofensius hem patit en un moment de nervis d’exàmens, de marxar de colònies, del primer dia d’escola.

 

No hauríem de transmetre als nostres fills cap tipus d’angoixa pel fet de quedar-se a dinar a l’escola, de fet, hauria de ser una mena de festa, quan es tracta de quedar-se esporàdicament i un fet normal i agradable quan ho fan de manera habitual.

menjador escolar
Hem de mirar com en tot a la vida, la part positiva i l’hem de transmetre amb la paraula i amb el gest als nostres fills. Un dels avantatges que els nostres fills/es es quedin a dinar és la relació que mantenen amb nens/es més grans o més petits, cosa que durant les hores lectives no succeeix.

 

Sabem que els monitors els ensenyen a menjar-se aquell plat de verdura o cigrons que a casa seria impensable que s’acabés. La taula és un espai molt propici per explicar l’aventura del cap de setmana, o el joc nou que li han regalat de la Wii o l’obra de titelles que han vist la tarda abans, el partit perdut de bàsquet…

 

Sabem que gaudeixen d’un pati més llarg i que poden fer activitats lúdiques, que tenen el seu espai per descansar en companyia dels seus amics, de xerrar o jugar o canviar cromos… és un moment de “lleure lliure” acompanyat per monitors amb els que mantenen
una relació diferent de la que tenen amb els mestres.

 

Cal, però, que confiem en aquests monitors, i davant del dubte sapiguem adreçar-nos a ells per aclarir tots els neguits que tinguem. Un somriure i un “ja veuràs que bé t’ho passaràs” ajudarà els nostres fills a celebrar el seu dinar.

 

Article escrit per la Montse, coordinadora pedagògica de zona i mare de dues nenes

Similar posts

No s'han trobat comentaris

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Arxiu mensual