Avui compartim l’entrevista a l’Albert Lacruz, que trobareu a la revista del tercer trimestre! L’Albert col·labora des de fa molts anys amb 7 i TRIA , en la formació dels equips de menjador!

A continuació us deixem tot el que ens va explicar …

 

Com et defineixes?

Difícil, això de definir-se en poques paraules. A veure, deixa’m triar els dos adjectius… persona optimista i contradictòria.

Albert

 

A què et dediques?

A acompanyar tot tipus d’organitzacions i persones en la seva millora. Faig formació i consultoria, tasques per a les quals és molt necessària la intel·ligència emocional.

Què es necessita per ser educador i formador?

Excel·lent pregunta: per damunt de tot, capacitat comunicativa (transmetre, arribar a l’altre… la qual cosa demana elevada capacitat d’escolta). D’altra banda, capacitat per connectar amb moltes persones diferents. No sé si les tinc: això ho han de dir els clients.

Com vas descobrir que volies ser-ho?

Doncs mira… cap als 17 anys, quan estudiava el que aleshores en dèiem COU. Recordo que la meva il·lusió era canviar l’escola per fer-la més atractiva. Aquest és, encara avui, un dels meus eixos de treball.

Què t’aporta personalment el coneixement de la intel·ligència interpersonal?

Des que era ben jove m’ha atret aquesta intel·ligència. De manera natural hi reflexiono molt, i treballo tant com puc la meva capacitat per relacionar-me i connectar emocionalment amb els altres. Penso que en això rau una part important de la felicitat (de fet, avui sabem científicament que és així). És impressionant comprovar com una bona escolta i, en general, una bona gestió de les emocions pròpies i alienes, milloren la comunicació, el clima i, per tant, les relacions humanes.

Si no et dediquessis a formar i acompanyar equips, famílies, empreses, entitats…què faries?

De vegades hi penso i no és senzill respondre perquè costa veure’s en una altra professió. M’agrada dirigir tot tipus de projectes, i m’agradaria molt ser docent en una escola reglada, també. I si hagués de canviar completament de feina… m’hauria encantat ser músic, però també un bon científic… i dependent d’una botiga. Això d’atendre el públic m’encanta. La meva família sap que m’agradaria acabar així la meva vida laboral.

Què diries a infants i joves, joves amb les teves mateixes inquietuds inicials?

Que fan molta falta grans professionals en el món de l’educació i la formació. Professionals altament preparats, que elevin els nivells formatius. I que és un món fantàstic, ple d’oportunitats. La meva filla, que només té 14 anys, ja es planteja ser psicopedagoga. Fantàstic! Li explico que pot gaudir molt de la seva professió i li recomano que es formi molt bé.