En la revista d’aquest tercer trimestre també trobeu l’entrevista feta al Cai Coca, mestre, on ens parla de la intel·ligència intrapersonal. Avui la compartim al blog per a totes aquelles persones que encara no l’hagin pogut llegir…

Com et defineixes?

Soc una persona que m’agrada cuinar, llegir i estar informat del que passa al món. Atent al món en què visc i obert als canvis que es van produint en la societat i al meu entorn.

Cai Coca

A què et dediques?

Fa un any que estic jubilat! Després de més de 36 anys de dedicació a la docència com a mestre i directiu d’una escola de Pallejà (Jacint Verdaguer).

Actualment faig d’avi i participo de voluntari en algunes entitats i fundacions del meu poble. A més soc cantaire a la coral del poble.

Que es necessita per ser mestre?

El que necessita un/a mestre avui és l’escolta atenta, estar pendent dels alumnes i de les coses que els passen. Obert als nous canvis metodològics que es produeixen: desaprendre per aprendre de nou!

Com vas descobrir que volies ser-ho?

De ben jove ja era monitor d’esplai i allà vaig veure que m’agradava estar amb els infants i joves acompanyant-los en el seu creixement personal i ens ho vam passar molt bé! Encara mantinc molt bons records d’aquesta etapa i veure com s’anaven fent grans i creixent com a persones, fent-se bones persones, era un premi.

Què t’aporta personalment el coneixement de la intel·ligència intrapersonal?

M’aporta seguretat, equilibri i paciència a l’hora de resoldre els problemes, conflictes i situacions amb què em trobo en el dia a dia. M’ajuda a conèixer-me i a ser millor persona.

 Si no t’haguessis dedicat a la docència, què hauries fet?

Tinc la sort que he fet el que a mi m’ha agradat i crec que és on he pogut donar el millor de les meves potencialitats personals i emocionals. Tot i això sempre m’han interessat els números i potser hauria estudiat una enginyeria o una carrera de ciències, perquè de jove m’agradaven molt les assignatures de matemàtiques i les ciències experimentals. Al final també he transmès els coneixements de matemàtiques i de ciències als meus alumnes i he intentat que les diferents àrees els hagin estat agradables i útils pel seu creixement personal. Cal intentar que els alumnes no s’avorreixin, encara que no sempre s’aconsegueixi… I centrar el coneixement en els interessos dels mateixos alumnes!

 Què diries a infants i joves, joves amb les teves mateixes inquietuds inicials?

Els diria que la paciència els ajudarà a aconseguir els reptes que es proposin, ja que les coses no són sempre immediates. Que l’esforç mai és sobrer, el fet d’intentar-ho forma part d’aconseguir l’objectiu proposat dins de les possibilitats de cadascú. I tenir sempre il·lusió, perquè aprendre és estimulant i agradable i no voldràs deixar de fer-ho.