Tot allò relacionat amb l'empresa 7 i TRIA

Converses amb Cai Coca, mestre

En la revista d’aquest tercer trimestre també trobeu l’entrevista feta al Cai Coca, mestre, on ens parla de la intel·ligència intrapersonal. Avui la compartim al blog per a totes aquelles persones que encara no l’hagin pogut llegir…

Com et defineixes?

Soc una persona que m’agrada cuinar, llegir i estar informat del que passa al món. Atent al món en què visc i obert als canvis que es van produint en la societat i al meu entorn.

Cai Coca

A què et dediques?

Fa un any que estic jubilat! Després de més de 36 anys de dedicació a la docència com a mestre i directiu d’una escola de Pallejà (Jacint Verdaguer).

Actualment faig d’avi i participo de voluntari en algunes entitats i fundacions del meu poble. A més soc cantaire a la coral del poble.

Que es necessita per ser mestre?

El que necessita un/a mestre avui és l’escolta atenta, estar pendent dels alumnes i de les coses que els passen. Obert als nous canvis metodològics que es produeixen: desaprendre per aprendre de nou!

Com vas descobrir que volies ser-ho?

De ben jove ja era monitor d’esplai i allà vaig veure que m’agradava estar amb els infants i joves acompanyant-los en el seu creixement personal i ens ho vam passar molt bé! Encara mantinc molt bons records d’aquesta etapa i veure com s’anaven fent grans i creixent com a persones, fent-se bones persones, era un premi.

Què t’aporta personalment el coneixement de la intel·ligència intrapersonal?

M’aporta seguretat, equilibri i paciència a l’hora de resoldre els problemes, conflictes i situacions amb què em trobo en el dia a dia. M’ajuda a conèixer-me i a ser millor persona.

 Si no t’haguessis dedicat a la docència, què hauries fet?

Tinc la sort que he fet el que a mi m’ha agradat i crec que és on he pogut donar el millor de les meves potencialitats personals i emocionals. Tot i això sempre m’han interessat els números i potser hauria estudiat una enginyeria o una carrera de ciències, perquè de jove m’agradaven molt les assignatures de matemàtiques i les ciències experimentals. Al final també he transmès els coneixements de matemàtiques i de ciències als meus alumnes i he intentat que les diferents àrees els hagin estat agradables i útils pel seu creixement personal. Cal intentar que els alumnes no s’avorreixin, encara que no sempre s’aconsegueixi… I centrar el coneixement en els interessos dels mateixos alumnes!

 Què diries a infants i joves, joves amb les teves mateixes inquietuds inicials?

Els diria que la paciència els ajudarà a aconseguir els reptes que es proposin, ja que les coses no són sempre immediates. Que l’esforç mai és sobrer, el fet d’intentar-ho forma part d’aconseguir l’objectiu proposat dins de les possibilitats de cadascú. I tenir sempre il·lusió, perquè aprendre és estimulant i agradable i no voldràs deixar de fer-ho.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *