Ho allarguem una setmana? Per nosaltres endavant. Ara ja no ens ho podem imaginar sense ells. Sense aquest paisatge, aquests migdies i aquests matins i vespres.
Ens llevem puntuals i esmorzem afamats unes torrades amb mantega i melmelada.
El matí, radiant i fresquet, ens anima a engegar un joc d’estratègia molt i molt divertit. Fem diferents proves relacionades amb l’aigua i en grups ens ho passem d’allò més bé. Se’ns fa l’hora de dinar quasi sense adonar-nos i la pasta i el llom saben a glòria!!!!!
Una tarda relaxada i de pura colònia. Molta gespa, molts amics i molta xerrera.
No sé què faré a casa meva la setmana vinent. M’avorriré diu una.
Estaré tres dies dormint seguits diu l’altre.
Avui penúltim dia. Tothom ho sap però ningú ho diu en veu alta. Ens apareix la fi molt propera,quan més propers estem a ells. La família està formada ja fa anys però ara cada cop que ens reunim, els estius, se’ns fan massa curts.
La tarda la passem molt relaxats al riu sota un petit salt d’aigua. Fresquets i juganers.
Al vespre arriba l’esverament i l’excitació. Ho saben. Ho saben tots. Només queden dues nits i dues activitats molt clàssiques de colònies. La nit de por i el sopar de gal.la.
Per eliminació avui és la nit de por i això els posa molt nerviosos.
Ho saben NO ES OBLIGATORI. Ho saben que els que no vulguin passar es queden amb nosaltres fent un joc de nit normal, però tot i així no hi ha manera. Tots estan alerta a veure quin soroll o quin crit senten. Es molt divertit veure els nervis als seus ulls. Xerren sense parar tots alhora, es belluguen compulsivament. Estan molt i molt nerviosos.
Finalment es fa la nit de por i com no, tornen tots dient: “ però si no hi havia per tant. No fa por…….” que valent que son davant dels altres………
Ja son tots als llit. Uns més esverats que uns altres. Cansats i esperant demà el gran dia del gran sopar de les grans colònies!!!!!!!!
Fins demà famílies!!!!
