Dia 29 de juny de 2022
Avui, a 2/4 de 8 del matí no s’escoltava ni una mosca. Tanmateix, una mica abans de les 8h sentíem com algunes persones ja xerraven. A les 8h, ben puntuals, hem posat la música per despertar-nos. Quin gust començar el dia escoltant música! A més a més, s’escolta per tota la casa.
S’han anat aixecant, han fet la higiene i s’han vestit i hem baixat amb les motxilles al menjador. Les hem deixat a un racó i hem anat directes a esmorzar. Hem d’agafar molta molta energia, que ens espera un recorregut llarg i de molt esforç.
Avui, hem esmorzat el mateix d’ahir, l’esmorzar supercomplet: pa amb tomàquet i embotit (formatge i pernil dolç), cereals de dos tipus, fruita (plàtan i albercocs) i de beure llet, llet amb colacao, suc de taronja i aigua. Només hi ha hagut una petita diferència i és que no ens han posat les galetes (estan reservades per berenar).
Sabeu per què les motxilles estaven preparades? Perquè ahir a la nit la vam preparar per tenir tot a punt per marxar. Us preguntareu a on marxem, oi? Hem anat d’excursió per la Vall d’Ora! Hem anat a la recerca del riu, a veure si aconseguíem alguna cosa més sobre el tresor. El Pluxifurri només ens va donar la pista del riu…
Dit i fet, hem sortit del menjador, hem omplert les cantimplores, hem anat al lavabo, ens hem posat crema solar, després les gorres, motxilla a l’esquena i ja hem començat a caminar! El camí és molt maco, estem rodejats d’arbres que ens cobreixen i ens donen ombra i, també, hi ha llocs del camí una mica més càlids on ens toca el sol però anem ben protegits.
Durant el camí hem anat xerrant, cantant i, fent unes quantes parades per descansar i hidratar-nos.
Quan hem arribat al riu, no hem dubtat a voler posar els peus, així que, ens hem canviat ràpidament, ens hem posat les sabates de riu i ens hem atrevit a entrar. Mare meva com estava l’aigua… Molt i molt freda, gairebé glaçada però la gran majoria s’ha atrevit a entrar i han remuntat al riu.
Després hem sortit per eixugar-nos bé i ens hem posat una estona al sol per treure’ns el fred del cos del riu.
Un cop ja estàvem secs, teníem molta gana. Hem fet la rotllana ben feta i, aquesta vegada, ha costat ben poc. Hem repartit el dinar, hem cantat i ja hem començat a fer la primera queixalada a l’entrepà de pernil i formatge.
Un moment, no us he explicat que a cada àpat, abans de menjar, que cantem? Doncs sí, servim el menjar i no el poden tocar fins que cantem una cançó i si tenen tanta temptació i fan encara que sigui una petita cullerada… Toca fer una penyora. Una penyora és un repte que han de fer davant dels seus companys i companyes. Són reptes com cantar una cançó sola, imitar algun animal com la gamba, fer una passarel·la de models, etc. Aquí imaginació al poder i sempre intentem fer reptes assequibles i que es trobin còmodes. De moment, ja us dic que hem fet alguna, però cada cop fem menys i, això, és bon senyal.
Tornant a l’excursió, després de dinar i fer la digestió, ens hem atrevit a tornar a entrar i remuntar-lo. Que divertit! Alguns s’han mullat fins i tot el cap. Els hem anat ajudant i vigilant molt perquè hi ha punts on rellisquen i hem d’aprendre a agafar-nos a llocs segurs per no caure.
Després d’això, ens hem anat eixugant molt bé i ens hem canviat. Ens hem posat la roba de l’excursió, crema solar, la gorra i cantimplores plenes i tornem a estar en marxa. Tornem cap a la casa.
La tornada ha estat més complicada. El primer tram és baixada però tota la resta va fent pujada i costa més. Ha estat dur i algunes vegades els havien d’agafar de la mà i per continuar pujant. Han estat totes molt valentes perquè han arribat a temps per sopar. Això sí, han arribat esgotats i suant. Així que, sopar era una bona manera de recuperar energia de tot el camí que hem fet.
A l’hora de sopar hem menjat verdura amb mongeta, pollastre arrebossat i, de postres, crema de xocolatada. El primer plat, han menjat poquet però el segon i les postres els ha encantat. La crema de xocolata ha estat un postres triomfal!
Com que anem una mica bruts, hem passat tots per la dutxa però hem decidit rentar-nos només el cos. És de nit i no volem que ningú agafi un refredat, així que, el cabell ens el rentarem demà a la tarda, quan faci sol.
Mentre s’estaven dutxant, alguns sols, altres per parelles i altres han entrat tres persones (no us preocupeu que les dutxes són grans), un monitor ha anat a preparar una de les activitats més esperades de les colònies: El Cinema a la Fresca. Entre totes vam escollir una de les tres pel·lícules proposades. D’entre Ponyo, L’Orax i Wally van escollir, Wally.
Com que és de nit, ens hem posat totes el pijama, hem agafat la màrfega i el sac de dormir i hem anat a la pista on estava el cinema preparat.
Just abans de posar la pel·lícula, vam sentir uns crits a la piscina. Resulta que va aparèixer una Aquapurina i ens va explicar que ens va estar observant a l’excursió del riu. No volia sortir perquè li feia vergonya però va veure que no som com la resta. Nosaltres netegem el que hem embrutat i ho deixem millor de com estava i, això, a l’Aquapurina era el que li va agradar de nosaltres i, per això, va venir a veure’ns. La vam trobar a la piscina de la casa. Deia que estava cansada de considerar gent que tirava les deixalles als rius i als mars i que li costava molt trobar llocs purs. Últimament, hi ha molt de plàstic, paper i altres objectes que no haurien d’estar allà. Nosaltres li hem donat una esperança a l’Aquapurina perquè hem recollit tot i hem deixat el riu ben net. Ella espera que, cada cop, hi hagi més gent com nosaltres.
Hem dit adéu a l’Aquapurina i ens hem posat a dintre el sac per veure la pel·lícula i ha vingut la sorpresa, hi havia crispetes! Amb uns recipients reciclats, hem posat crispetes i ho anaven compartint entre dues persones. Han estat molt relaxats i contents de fer una nit diferent i a la pista. La pel·lícula anava avançant i cada cop s’anaven dormint fins a quedar ben fregits. Gairebé acabem la pel·lícula però se’ns va posar a ploure i vam decidir recollir i anar a dormir. Ens ha faltat 10 minuts de pel·lícula. L’acabarem demà, ja que només són 10 minuts de res.
Fins aquí el diari d’avui.
Arreveure,
L’equip de monitores.
