Bon dia famílies!
Acabant ja la setmana i desitjant veure els vostres fills, segur. Demà ja els podreu abraçar.
Nosaltres avui durant tot el dia mirarem de no perdre’ns ni un somriure, mirarem de provocar-los mil rialles i esbojarrar-los fins que se’ls descontroli l’alegria.
Avui darrer dia complert al Xalió. Ja apareixen símptomes d’enyorança a l’equip. Ja fa anys que molts dels vostres fills, son els nostres nanos d’estiu.
Nosaltres no som ni els seus pares, ni els seus tiets, ni el seus mestres, ni els seus entrenadors. Nosaltres som els seus monitors d’estiu,no, millor, som la seva família de colònies. I així ho vivim i ens en sentim.
Però romanticisme a part, l’excursió ahir va anar molt i molt bé. Diguem-ne que no batrem records de velocitat, ni de bon ritme perquè si un no s’ha fet una rascadeta, a l’altre li ha sortit una llagueta al peu, o potser ens aturem a travessar un bassal de fang i accidentalment cauen la meitat dels nens o tenim set o volem explicar una cosa que necessita deixar de caminar. Però calma, que aquí ningú ens acuita. Senzillament hem de deixar passar el temps.
El cel està molt ennuvolat i de tant en tant cau algun plugim. Temps empipador per anar a un gorg a banyar-se.
Arribem a Briolf, a l’hora de dinar i abans que res fem això, agafar forces.
Immediatament comencen els salts de gorg, la recerca de capgrossos, el repòs sobre les pedres, les tertúlies a la vora de l’aigua.
Tot i el fred i el color blau que comencen a agafar els llavis d’alguns nens, no volen perdre l’oportunitat de saltar des de la roca ( no patiu que nosaltres ja ho fem per vosaltres) i se’ls desperta l’esperit més natural i aventurer.
Passem tota la tarda esperant una miqueta de sol però res de res. Aquestes colònies les recordarem entre altres coses, pel temps que ha fet.
Cap a les 6 tornem cap a la casa tot cantat, xerrant i corrents. El ritme no és gaire més alt però el camí es fa més curt. Per fi han escampat els núvols, ara que marxem del riu…..
La tarda queda neta, però especialment freda.
Al vespre teníem programat el cinema a la fresca i el bivac a la pista. Ho modifiquem tot una mica. Fa realment fred i els nanos no porten sacs prou gruixuts per poder dormir de bivac, així que muntem la sala de cine al porxo, més arrecerats de la fresca.
Quan acaba la pel·lícula la meitat estan fregits dins els sac, però fa massa fred. Tothom cap a les habitacions. L’any vinent ja farà més calor i podrem gaudir més de la nit i dels bivacs.
Avui hi ha sopar de gal·la. Per fi dutxes i roba neta. Les abraçades seran infinites.
